CONXA, [CONCHA] s.

Closca dels mol·luscs testacis; i per extensió la carn del mol·lusc mateix.

V. petxina.

"Si agues meniat conxes qui venen de la mar e sobirana e iusana e n agues tan agreviat lo ventrell fins que l provocas a vomit... ia per aso no es benaventurat."
Canals, Antoni De Providència MS. Acadèmia de Bones Lletres, cap. quart

"Conchas: can son cremades e posat aquel pols els huyls, vede les pastaynes de naçer els huyls. Mas les altres conches, si l peix can y aura estat cuit es dat a menjar, alarge el ventre."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 101, b